Presentació del poemari conjunt "Som amb tu" (Editorial Trirremis) a l'Ateneu de Barcelona, del qual sóc coautora.
Entrades
I si tu vens amor jo me n'aniré, i si tu em busques jo em perdré, i si em parles jo muda en seré, i si em mires jo no et veuré per què cega sóc de tu, amor, de tant mirar-te amb foc i tanta sal vessada enlloc que no hi ets ni jo hi sóc. On rondes, on vas, a qui beses, a qui ara en fas mal? Digues, no et sento. Ja no tens veu, ni cant, ni vers, no et respiro, ni et percebo. I la música on és? Es lleva el dia i cau la tarda, i fins que no et penso no arriba la matinada. I el vent que tot ho escampa... Arriben flairades d'ametlla i avellana... La pell... Ai aquesta pell que et sent sense nombrar-te i el desig encès es la dolça venjança. No ets tu, no... És l'amor que no sap fer estada. Carme ST
CLAM AL POEMA PENDENT En faré del poema pendent un clam a l'univers secret, cantaré salomons triomfants amb llavis afruitats endolcits de mel perfumada de flors, regaré el capoll latent esperit d'esclat ardent i reposaré aferrada a la soca de l'arbre ombrívol cercant el jo malmés. Rierol que no mor a mar l'ompliré de la meva sal, el faré el meu mar, banyada en nua solitud esperaré el mot que abraça. "Versant en Femení" Editorial Neopàtria ISBN9788417464103
JA NO EM PLORA Vull sentir l’espetec del bes viatger de pell endins ancorat en un passat de somnis esvaïts, desfermant les pors fent un nou camí desconegut, plaent, sincer, sent jo l’onada del meu destí. Vull alliberar el meu dedins, les rialles omplin el meu llit i els llençols escoltin el desig marcit en el pou de l’oblit. Dansaré amb l'ànim buit de recances i angoixes sentiré la mar i seré ona, les temences només sorra del desert que ja no em plora. "Versant en Femení" Editorial Neopàtria ISBN9788417464103
TERRA D'UN SOL ALADRE Mariner de terra endins salpà amb la cuirassa, desant sentiments i enyors ben guardats amb recança. Gaudí de mars llunyans, terra ferma li plorava, llaurada i estovada sense llavors s’ermava. Albirava terra a mar cercant el pal major, missatger de novelles, demanà a les orenetes quan tornaren la primavera si una nau veles al vent divisaren ben sencera. Terra d’un sol aladre no volia més mariner, remoguda l’ànima s’alçava, fugiu de mi implorava, regar-la només deixava al broll de les seves llàgrimes. "Versant en Femení" Editorial Neopàtria ISBN9788417464103
Te violaría igual que hicieron conmigo tus versos nacidos del amante más lascivo y pendenciero. Te mordería cada palabra, cada suspiro y así supieras cuan herida dejaste una vida en desasosiego. Te seduciría sumiéndote en sueños profanos o en aquelarres insomnes de tus más íntimas perversiones. Me prostituiría a cambio sólo de tu mirada fijada en mis labios, ardientes y húmedos, musitando vocablos de deseo… Te violaría, mordería, seduciría... ... me prostituiría... ... SOLO SI YO QUIERO...
VENTRE MIRACULÓS Corbes que s’em motllen a l’esclat de l’univers brollant misteriosa i delicada una nova vida, que ja era vida, ara al sinus femení turgent i delicat, amorós i sensual, els sentits esclaten, garbuix d’emocions de dona i mare que desitja l’amor, ella és amor, el més bell dels amors. Símbol de la terra llaurada, sembrada i regada per pluja i sol donarà el seu fruit, arrelat a ella, arrelat al món, sota els estels serà una font de dolçor, un esclat de tendresa dona de ventre miraculós. "Versant en Femení" Editorial Neopàtria ISBN9788417464103
PÈRDUES Camps de batalles perdudes on no hi perd l’esperança, massa flancs oberts cap guerra guanyada, sagetes totes apunten son cor, unes directes a mort altres només fereixen l’ànima, ans morir que patir, l’agonia esdevé inhumana. On trobar la cuirassa que vesteixi feblesa i tendresa, on trobar la gelor que refredi la seva passió, on trobar el despit que li revolti l’ànima? Estimarà el seu botxí li oferirà el seu coll, tancarà els ulls, esperarà la mort. "Versant en Femení" Editorial Neopàtria ISBN9788417464103
Solitud, foscor, ballant amb la meva ombra, sóc, hi sóc, em sento... Danses abstractes esperits que veuen esperits als núvols creats per la demència d’una conscient inconsciència on és tot i res, sentiment pur, lleuger i pesat a l’hora, garbuix de sensacions, totes es senten a l’hora quan hi érem sense ser-hi, quan no hi som tot sent-hi. I sento, sento, sento com abans, més que abans, sensacions eternes, efímeres, només cal enlairar-se i pots tornar on vols, a on no vols, a on sempre hi ets, on sempre hi seràs infinit, ets infinit, tot resta al teu núvol, al núvol compartit, al nostre núvol, essències que són energies del moment que volen i és graven a l’univers que som, on som, hi pertanyem. Troba’m, volem, deixem empremta! Avui més que mai vull estimar, vull sentir, vull un nou núvol!
