Solitud, foscor,

ballant amb la meva ombra,

sóc, hi sóc, em sento...

Danses abstractes

esperits que veuen esperits

als núvols creats per la demència

d’una conscient inconsciència

on és tot i res, sentiment pur,

lleuger i pesat a l’hora,

garbuix de sensacions,

totes es senten a l’hora

quan hi érem sense ser-hi,

quan no hi som tot sent-hi.

I sento, sento, sento

com abans, més que abans,

sensacions eternes, efímeres,

només cal enlairar-se

i pots tornar on vols,

a on no vols, a on sempre hi ets,

on sempre hi seràs infinit,

ets infinit, tot resta al teu núvol,

al núvol compartit, al nostre núvol,

essències que són energies del moment

que volen i és graven a l’univers

que som, on som, hi pertanyem.

Troba’m, volem, deixem empremta!

Avui més que mai vull estimar,

vull sentir, vull un nou núvol!