Ahogado en su vómito arrastra la pureza la perfuma de hedor
Entrades
S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2017
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Gris se muestra el paisaje en cada paso que da, realmente cansado y promiscuo, no sabe amar, apaga luceros al mirar y esa pena profunda no le deja respirar… Quiere pero no puede, el pozo es tan hondo y sus ojos tan ciegos no alcanzan más allá… Sigue alerta, su instinto prevalece, le defiende de lo que pudiese pasar, matando el presente, ese sueño de luz que apagó sumiéndose en su propia muerte, matando el amar…
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
JOCS DESCONEGUTS Sota l’esguard de la tendresa es mouen els fils de la passió avivant la incertesa de jocs desconeguts. La teva ma viatja, el meu cos és el camí, les mirades ens empenten al ritme dels sospirs i els cossos ballen, llisquen i s’engalzen, mots que volen, ulls que es miren, sedegoses llengües anhelen fluids plaents cercant indrets humits per apaivagar sa set. Els sospirs són ara xiscles les mirades espurnes candents, emmirallada als teus ulls em veig. No sóc jo, és l’ànima de tots dos. "Versant en Femení" Editorial Neopàtria ISBN9788417464103