Com la flor
tancant els pètals
quan se’n va el sol.
Com el riu sec
 que no arriba
a morir a la mar.
Com el gel
que no es desglaça
dins la gelor.
Com un cos
que no dansa
sense música al cor.
Com la pell ressentida
per manca
d’uns petons.
Com tu i jo,
com ells, com tots
quan l’amor és mort.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog