I si tu vens amor

jo me n'aniré,

i si tu em busques

jo em perdré,

i si em parles

jo muda en seré,

i si em mires

jo no et veuré

per què cega sóc de tu, amor,

de tant mirar-te amb foc

i tanta sal vessada enlloc

que no hi ets ni jo hi sóc.

On rondes, on vas, a qui beses,

a qui ara en fas mal?

Digues, no et sento.

Ja no tens veu, ni cant, ni vers,

no et respiro, ni et percebo.

I la música on és?

Es lleva el dia i cau la tarda,

i fins que no et penso

no arriba la matinada.

I el vent que tot ho escampa...

Arriben flairades d'ametlla i avellana...

La pell...

Ai aquesta pell

que et sent sense nombrar-te

i el desig encès es la dolça venjança.

No ets tu, no...

És l'amor que no sap fer estada.

Carme ST