Old En Femení

Entrevista radiofònica al programa Bressol de Lletraferits, dedicat a la poesia, presentat per Josep Lleixà a Ona la Torre. En aquest enllaç és pot escoltar: http:// www.ona-latorre.cat/ index.php?mod=6&acc=pro&blo =1&ide=157&idn=2&ds=3&idi= cat "Enllaç del Programa Bressol de Lletraferits , dedicat a la Sentiments Trencats el dia 13-12-2016. :es el cinquè de aquesta nova etapa en directe que va començar el dia 8 de Novembre.:Cinc programes penjats de amigues i amics poetes de diferents estils, que fan de Bressol un referent per escoltar bona poesia. Esteu totes i tots convidats a participar. Bressol de Lletraferits de Ona la Torre fm. 107.0  www.ona-latorre.cat  a partir de les 19.30 en directe . compartirà la presencia i els poemes de Sentiments Trencats. La Sentiments escriu una poesia atrevida, bonica, sensual, insinua....... et fa somniar. Avui, serà un xic diferent degut a l'horari , però alguna pinzellada deixarà escapar." Josep L

Dibuixava amb el seu dit cor, en petits cercles, els pits eriçats d'aquella dona després d'haver-la estimat fins als horitzons més llunyans...  En aquests moments on el temps havia fugit al lloc més desconegut i inabastable es produïa una espècie de microclima on la calma plàcida inundava l’estança, el seu dit la seguia traçant mentre confessions mútues es professaven, i s'establia un vincle molt estret entre les seves ànimes, eren còmplices, tan sols s'estimaven sense amor, possiblement era més que això... Combregaven dels seus cossos i ments sense compartir més que instants eterns, no els corrompia la mundanal mediocritat, ni les obligacions quotidianes, vivien intensament en el seu micromón particular, tots sols... La llibertat era la seva aliada, el desig la seva escapada i les paraules rius d'aigües plàcides o esvalotades que sorgien sense censura dels seus llavis, altres vegades dels seus ulls mirant-se intensament. Despullats de tot llast,

DESPRÉS TORNARAN LES BESADES Olor a mar temptació divina atracció del sol influx de la lluna... Cossos lliures plens de fam el desig s’acosta et fa tremolar... El mires ell et mira, impossible no pensar en la seva boca humida i insinuant, la vols tenir ara aquí desprès allà, omplint  reguerons per tot el teu cos impossible no pensar en les seves mans fregant els teus pits desprès lliscant ben endins tacte diví... Un foc cal apagar així dons fora mans girada accepta la seva força les empentes i es revolta toca ser només dona sentir, vibrar i xisclar desprès tornaran les besades...

PASSEM ESTONES Provoca’m, no parlis, no en saps, acosta’t, insinua’t, mira’m, gira’m, agafa’m, endinsa’t, respira’m, ofega’m. Ara si,  ja en saps. I digues-me: Estima’m, besa’m, acarona’m, coneix-me, passem  estones. "Versant en Femení"  Editorial Neopàtria ISBN9788417464103

LENTAMENT S’acosta lentament tot mirant-lo, li encercla el coll amb els braços i el besa suament fins que les seves llengües comencen a parlar en silenci acompanyades del ritme dels batecs dels seus cors... Comencen les carícies desitjades, volant dins els sospirs fins al llit on les seves besades baixen al seu pit sentint com ell s’accelera quan rebassa el seu mèlic...

SENSACIONS Plou en el meu cor amb subtil dolçor que enamora la meva ànima en suau lliscar de precioses gotes que acaricien el meu sentir, suau sensació dedicada a tu ... Dolç es converteix el meu cos per degustació teva en lleus i lents petons... Suau seda a la meva pell per fer lliscar les teves mans i calmar aquest volcà que vol esclatar ... Tot llisca i es perd en la delicada pluja que dolçament  llisca a través del meu cor ... Vine, vine a mi ... Sigues pluja per a mi, i envolta’m amb els teus braços esperant la gran i anhelada tempesta ...

REFLEXOS Reflexos que poden ser tan reals, simetries emmirallades, volent traspassar a l'altre costat del mirall dins un món imaginari on veure la real irrealitat. Tu mai vas sol per que subtilment jo viatjo dins el teu reflex. "Versant en Femení"  Editorial Neopàtria ISBN9788417464103

https://soundcloud.com/sentiments-trencats/no-me-niegues-estos-versos

La vida no viscuda, l’espai intangible, l’instant breu on no hi som, si no fos vida el somni tampoc ho seria, el que no ha estat dóna sentit al ser, somiar i viure és el mateix... ... tot i res...

No debiste dejarme a la deriva o quizás si... el yo inalterable nos sorprendió mutando, descubriendo la nueva dimensión de una de sus tantas vidas que a la vez abre nuevas puertas desconocidas, umbrales metódicos i abstractos, mentes que abren mentes i ahora debo sucumbir a todas ellas, es un instinto de supervivencia incomprensible pero certero... Tu perteneces a la raíz más profunda, ésa es tu gran suerte, pero yo debo seguir como la savia bruta y fluir por todos los entresijos que me reclaman, no los oyes? No... éso es precisamente lo que nos separa...

Recital de Poesia Eròtica a Can Ninetes, Girona.

29é Festival de la Poesia a Parets del Vallès

Recital poètic "Escales que pugen al cel", Mas de Barberans

Recital Mar de Poesia a Malgrat de Mar

Primer recital poètic a Constantí (Tarragona)

Entrevista a Constantí Ràdio 2016

Festival Mundial de la Poesia 2016