Jo volia una llar emblancada, potser pel record d'aquella estada en solitud a s'illa de Menorca. Volia les parets ben blanques com un llenç verge per abocar-me feréstega a la vida. Jo volia una llar amb taula per a dos i llit de mida italiana. Una llar amb l'olor d'espígol, aquell que collies al matí per posar-lo al meu cabell, sense dir bon dia, fins a veure el meu somriure. Jo volia una llar, ni de curta ni llarga estada, només una llar d'estones màgiques i de versos esbojarrats esclatant mentre quallava la pannacotta que tant t'agrada. Jo volia tot això que vas ensenyar-me quan encara m'estimaves i la resta me l'invento per què em ve de gust, per què encara sento la màgia de tots els poemes que et dec. Sentiments Trencats (Carme López)
