Em despullo, em despinto, no fingeixo, fora pors... ... Sóc jo... Si em vols, així em tens...
Entrades
VENTRE MIRACULÓS Corbes que s’em motllen a l’esclat de l’univers brollant misteriosa i delicada una nova vida, que ja era vida, ara al sinus femení turgent i delicat, amorós i sensual, els sentits esclaten, garbuix d’emocions de dona i mare que desitja l’amor, ella és amor, el més bell dels amors. Símbol de la terra llaurada, sembrada i regada per pluja i sol donarà el seu fruit, arrelat a ella, arrelat al món, sota els estels serà una font de dolçor, un esclat de tendresa dona de ventre miraculós. "Versant en Femení" Editorial Neopàtria ISBN9788417464103
PÈRDUES Camps de batalles perdudes on no hi perd l’esperança, massa flancs oberts cap guerra guanyada, sagetes totes apunten son cor, unes directes a mort altres només fereixen l’ànima, ans morir que patir, l’agonia esdevé inhumana. On trobar la cuirassa que vesteixi feblesa i tendresa, on trobar la gelor que refredi la seva passió, on trobar el despit que li revolti l’ànima? Estimarà el seu botxí li oferirà el seu coll, tancarà els ulls, esperarà la mort. "Versant en Femení" Editorial Neopàtria ISBN9788417464103
Solitud, foscor, ballant amb la meva ombra, sóc, hi sóc, em sento... Danses abstractes esperits que veuen esperits als núvols creats per la demència d’una conscient inconsciència on és tot i res, sentiment pur, lleuger i pesat a l’hora, garbuix de sensacions, totes es senten a l’hora quan hi érem sense ser-hi, quan no hi som tot sent-hi. I sento, sento, sento com abans, més que abans, sensacions eternes, efímeres, només cal enlairar-se i pots tornar on vols, a on no vols, a on sempre hi ets, on sempre hi seràs infinit, ets infinit, tot resta al teu núvol, al núvol compartit, al nostre núvol, essències que són energies del moment que volen i és graven a l’univers que som, on som, hi pertanyem. Troba’m, volem, deixem empremta! Avui més que mai vull estimar, vull sentir, vull un nou núvol!
