CLAM AL POEMA PENDENT En faré del poema pendent un clam a l'univers secret, cantaré salomons triomfants amb llavis afruitats endolcits de mel perfumada de flors, regaré el capoll latent esperit d'esclat ardent i reposaré aferrada a la soca de l'arbre ombrívol cercant el jo malmés. Rierol que no mor a mar l'ompliré de la meva sal, el faré el meu mar, banyada en nua solitud esperaré el mot que abraça. "Versant en Femení" Editorial Neopàtria ISBN9788417464103
Entrades
S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2017
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
JA NO EM PLORA Vull sentir l’espetec del bes viatger de pell endins ancorat en un passat de somnis esvaïts, desfermant les pors fent un nou camí desconegut, plaent, sincer, sent jo l’onada del meu destí. Vull alliberar el meu dedins, les rialles omplin el meu llit i els llençols escoltin el desig marcit en el pou de l’oblit. Dansaré amb l'ànim buit de recances i angoixes sentiré la mar i seré ona, les temences només sorra del desert que ja no em plora. "Versant en Femení" Editorial Neopàtria ISBN9788417464103