TERRA D'UN SOL ALADRE

Mariner de terra endins
salpà amb la cuirassa,
desant sentiments i enyors
ben guardats amb recança.
Gaudí de mars llunyans,
terra ferma li plorava,
llaurada i estovada
sense llavors s’ermava.
Albirava terra a mar
cercant el pal major,
missatger de novelles,
demanà a les orenetes
quan tornaren la primavera
si una nau veles al vent
divisaren ben sencera.
Terra d’un sol aladre
no volia més mariner,
remoguda l’ànima s’alçava,
fugiu de mi implorava,
regar-la només deixava
al broll de les seves llàgrimes.

"Versant en Femení" 
Editorial Neopàtria
ISBN9788417464103



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog