JA NO EM PLORA

Vull sentir l’espetec 
del bes viatger de pell endins
ancorat en un passat de somnis esvaïts,
desfermant les pors fent un nou camí
desconegut, plaent, sincer,
sent jo l’onada del meu destí.

Vull alliberar el meu dedins,
les rialles omplin el meu llit
i els llençols escoltin el desig
marcit en el pou de l’oblit.

Dansaré amb l'ànim buit
de recances i angoixes
sentiré la mar i seré ona,
les temences només sorra
del desert que ja no em plora.


"Versant en Femení" 
Editorial Neopàtria
ISBN9788417464103




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog