Jo volia una llar emblancada,

potser pel record d'aquella estada

en solitud a s'illa de Menorca.

Volia les parets ben blanques

com un llenç verge

per abocar-me feréstega a la vida.

Jo volia una llar amb taula per a dos

i llit de mida italiana.

Una llar amb l'olor d'espígol,

aquell que collies al matí

per posar-lo al meu cabell,

sense dir bon dia,

fins a veure el meu somriure.

Jo volia una llar,

ni de curta ni llarga estada,

només una llar d'estones màgiques

i de versos esbojarrats esclatant

mentre quallava la pannacotta que tant t'agrada.

Jo volia tot això que vas ensenyar-me

quan encara m'estimaves

i la resta me l'invento per què em ve de gust,

per què encara sento la màgia

de tots els poemes que et dec.

Sentiments Trencats

(Carme López)