EL BREU INSTANT



La vida no viscuda,
l’espai intangible,
l’instant breu
on no hi som,
si no fos vida
el somni tampoc ho seria,
el que no ha estat
dóna sentit al ser,
somiar i viure és el mateix...
... tot i res...



Comentaris

  1. Heaviside Drac6 de desembre del 2016, a les 8:37

    Res i tot.. Com ens defineixen les coses que no experimentem; tant com les que si..

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Femení6 de desembre del 2016, a les 14:01

      Som el que som i no som... bona interpretació Heaviside D

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Imatge
Com les roses, si són roses floriran, la poesia, si és poesia, no es pot confinar. Aquest bell projecte m'ha donat l'oportunitat de ser poesia en el mes d'abril que donava per perdut i vet aquí que ha florit un poemari com una rosa i a cada pètal un poema. El resultat és un maridatge encisador entre pintura i paraula que enriqueix l'ànima del lector per la seva bellesa en conjugar la sensibilitat de diverses ànimes que el conformen. Podeu visualitzar el llibre si cliqueu als següents enllaços: https://sites.google.com/site/creaciocollectiva/rosesfloriran?fbclid=IwAR2xqzpyI5NtIoBXO216_37-LwrhgJy1jDKnhofDmTR0PjI64l2_AehJ5tI https://issuu.com/lenapauls/docs/si_so_n_roses_floriran
Més informació
Dibuixava amb el seu dit cor, en petits cercles, els pits eriçats d'aquella dona després d'haver-la estimat fins als horitzons més llunyans...  En aquests moments on el temps havia fugit al lloc més desconegut i inabastable es produïa una espècie de microclima on la calma plàcida inundava l’estança, el seu dit la seguia traçant mentre confessions mútues es professaven, i s'establia un vincle molt estret entre les seves ànimes, eren còmplices, tan sols s'estimaven sense amor, possiblement era més que això... Combregaven dels seus cossos i ments sense compartir més que instants eterns, no els corrompia la mundanal mediocritat, ni les obligacions quotidianes, vivien intensament en el seu micromón particular, tots sols... La llibertat era la seva aliada, el desig la seva escapada i les paraules rius d'aigües plàcides o esvalotades que sorgien sense censura dels seus llavis, altres vegades dels seus ulls mirant-se intensament. Despullats de tot llast,
Més informació