
A l'ombra, aquell càntir que em treia la set amb regust d'argila anisada, a l'ombra jo i resto en penombra de la minsa llum que no m'és donada, dels mots que no sé, d'aquest temps que no passa. Carme López
Poesia des d'una essència femenina, fluint els sentiments, interioritzant i desvetllant sensacions.